Duas correns dedins d’un matex ma o divergèncis gonellistas segons aquex libre pensadó….

Ja hey tornam essê, ja fa cuolcún tems, vatj pensà fé aquex artícul debud a digêm intercanvi de peraulas emb un representant de s’autoproclamad gonellisme ilustrad, emperò no’u vatj fé, perque no me va parexe, ni pertinent ni bò per cap de sas duas brancas y en consecuènci dolent per tots… Emperò ja hey ha hagud qui a destapad sa caxa d’es trons. Pero lluñ de pégà grapadas trèure fum per sas oreyas, insultà sensa fundament y trèure fog p’es… m’ho preng emb filosofía. Per jo, que no sé res, si algo sé ês que molt me quéda per aprende, y que may m’auto nominaré ilustrad per molt que ribi a sabre, teng que di d’aquex moiment que n’estig content y me agrada per lo general, (eu dig axí perque no coneg a tots es seus mémbres, creg que domés a un parêy d’élls) està molt bé sa séva defènsa de lo nostro (històri) tot lo contrari de sa séva tèssis llinguística, que p’ets uys d’aquex gonélla xerèc o psèudo gonélla no ilustrad més que p’es séus pròpis mèdis, (lo de xerèc o psèudo gonélla no’u dig jo, sinó qu’axí figura a un artícul d’un ilustrad, ja que jo estig a favó de s’Acadèmi de sa Llengo/u Baléà, hon també hey ha varis professós y doctorads en llengos romànicas); com anava diguend, sa séva tèssis o lo que pênsen élls de sa nostra llengo, ês, qu’hauría d’essê, com sa que se fa ara, o sía, segons sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans; emperò empleyand sas nostras paraulas y artículs salads, algo qu’en es méu punt de vista no déxa d’essê Catallorqui (es matex catallorquí en que varen escriure a principis d’es sigle XX, ets autós catalanistes per vendre més llibres). Si axò acabàs essênd axí, sa nostra llengo acabaría no sênd suplantada p’es català com passa actualment, sinó que sería xuclada per aquéxa. Ja sabêm que féren en ets añs 90, incluí 900 paraulas propis de Baléàs que no s’han empleyadas may a Cataluña en cap sigle, dedins es diccionari catala… (pentura ês axò lo que vòlen, no’u sé). Franca y sincerement creg que sa nostra llengo/u es molt més que tot axò, que sí, que tenim una branca comú, ¡indudabblement!, qu’ês sa matéxa que sa de sa llengo catalana, sa valenciana, sa castellana, s’italiana, sa portuguesa, sa Provensal, sa Llemosina, etc. (es Llatí) ¡sensa cab classa de dubte!. Però d’entre sas de dedins España, tant es Valencià com es Baléà son sas més antigas, per jo no hey ha dubte… Però tornand a lo d’antes en basse a lo que vatj lliggí a s’artícul, hon se mos deya que sercàssim a pubblicacions antigas catalanas (fend mensió a revistas) y baléàs de s’epoca, (primeras “rondayes”) que voríem com escrivian igual, y com no me costa més que tems y voluntat som sercad y som trobad; y som trobad lo de sempre; parescud però no igual; som sercad a revistas y llibres de s’epoca dita, y entre sas cosas que a primera vista me perexen a destacà son sas siguiens: sa “ñ” no la som trobada, penture perque heuríem de mirà autós inculs còma s’Arxiduc Lluís Salvadó, Na Manuela de los Herreros, etc.; o més enréra d’es segle XVIII, cuand segons díuen qu’es català se denominava llemusí o patoisin. No axí en sa “y” que sí l’empleyavan, emperò mentres noltros escrivíem “aygo” élls escrivían “aygua”, y sensa rastre de sas nostras formas pronominals: hey, elza, no’y, etc. entre altras còsas, y ês que son moltas sas diferèncis qu’hem tengudas sempre, perque maldemet d’una o d’altre manéra sempre hey ha hagud contacte entre sas nostras llengos, s’han deserrolladas de diferente manéra. Pertant pensà que son sa matéxa es erròni y déxà que una govèrni a s’altre ês un insult a sa nostra. Per un altra costad, sempre m’ha cridat s’atenció aquex caure tan bax en so descalificament personal de cap a qu’el señó Garau (s’ha canviat es nom deves 4 vegadas) y jo me deman , ¿cuans de autos han escrit bax seudònim a lo llèrg de sa séva vida editorial?. Domés vos diré que per lo que som comprovad, a n’es documens (testamens, mapas de Palma y Mallorca, etc.), d’es sigles XVII, XVIII y XIX, per tot s’escriu es nom de “Michel”. Y un altre, el señó Garau may ha escrit es séu nom en català “Miquel”. Jo eu som trobad cóma “Michael” (en Llatí), “Michèl” (en mallorquí antig), “Miguel” (en Español), y desde 1995 Mikèl.