miércoles, 24 de febrero de 2010

RAMÓN LLULL UN ILUSTRE MALLORQUÍ QUE MAY ESCRIGUÉ EN CATALÀ

Idò sí, perque... no me dirêu que no resulta estrañ, que cuolcú que may va
viure a Cataluña, que may hey va pubblicà res y qu'es seu primé llibre
eu pubblicà en provenzal, (algo ben normal ja que sa séua llengo materna éra
es provensal de Monpellé), no en llemusí, ancara que después sí que publicà en llemusí,
com també en llatí y àrabé, y que per més inrri fins a procsimadement 1904 no va essê
posibble sa séua traducció a n'es català, evidentement, essênd perque
sa llengo catalana no ecsistía com tal, segons diuen "es vius" que éra llemusi o patuasí
(aquell infecte dialecte barceloni, que no ês més qu'es matex que mos
impòsan a Baléàs y Valenci) per lo cual també trob una felsedat es fet que
catalòguin de català sas Umilías d'Orgañà, ja que desde es séu descubriment
varen essê catalogadas coma provensal, emperò axò son altras herbas... Hey ha
unas declaracions d'el Pare Batllòri (un català gran estudiós d'En Ramon Llull, y
un gran convensud de sa suposta repobblació de sas Baléàs per catalans...) molt
aclaridoras, que deyan algo axí: "En Ramón Llull escrivía molt malament es
catala, es séus tèstes estàn plêns de mallorquinadas..." Y cuant en Batllòri no
pogué més va di d'un d'es llibres d'en Llull escrit emb aquest vulgà nostro, que no
estava escrit ni dictad p'en Llull sinó qu'estava redactad per un traductó
que empleya un llenguatje més bé grossé. "¡Me vols tocà es coyons mariano!". Escusas
y més escusas de mal pagadó per no volê reconexe s'ecsistènci de s'idioma baléà ja
en es sigle XIII.
Ês evident, per contra, que no escrivía en català, sinó en romans-baléà, empleyand
características llingüísticas tan nostras còma: sa, ses, l ey (l'hey), qu ey (qu'hey), nostro,
ta (ta mare), veyês, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyts, trebays, beneyt,
conseya, veya, caygerem, caygut, feya, matex, axi, etc, etc, etc...
Per una altra banda, vat aquí sas declarassions de D. Pèp Roca Vidal, llicenciad
en Teología a s'Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s'Universidat
de Barcelona, que va dí: "es catalanisme d'en Ramón LLull es comparabble a n'es
castellenisme d'el Cid, o sía, son producte da sa historiografía romàntica".
M'enrecord de qu'en cèrta ocasió, espitjad per sas méuas ganas d'investigà, me vatj
dirigí a s'Arxiu Diocessà de Mallorca, sensa màssas esperansas de trobà
cuolca llibre d'es qu'escrigué En Ramón Llull emb "vulgà", sorpresa sa méua cuand
vatj demanà a un señó molt agud, que me digué: "un moment, li damanarêm a un
mestre de s'UIB (histori)" .Bé, ja'u vorêm vatj pensà jo... me dugué un llibre
que vatj comensà a lliggí, no m'enrecord d'es títol, però sí com en es pròleg feya
referènci entre altras còsas a sas diccions Baléàs antes comentadas, y que
después, lliggind ja es llibre no vatj trobà sinó en sa séua forma sinònima catalana,
ancara que per la resta estêya mes aprop d'es provensal que d'es llemusi,
una mica mósca vatj pégà una uyada: EDITAT A BARCELONA allà p'es mil
nousens y buscas llèrgas, evidentement vatj coí es llibre y li vatj tornà a
n'es seño d'es teurell digentli: "¿no tendríeu una edisió més antiga?, m'ês
igual es llibre mentras sía en vulgà y d'es matex autó". Aquell señó emb tota
sa séua bàna fê tornà a cridà a n'es mestre y li esplica, es mestre me digué que no;
jo li vatj replicà: "emperò... ¿no s'en conserva aquí cap ni un,o cualca manuscrit?".
- no, y si s'en conservàs cuolcún no hey tendrías accés.

-¿idò si no se conserva cap original o manuscrit, com porêu di qu'En Ramón
Llull escrivia axi, en català, descalificand sas diccions pròpis de Baléàs que éll
empleyava?
Es mestre se possà tot nirviós evità es téma y concluí digent: "si vols algo
axí lo séu es que lliggêsquis ses Omilias d'Orgañà o es diccionari de Mossên
Alcove". Y en sa matexa rebieta va sortí de s'habitació. Jo emb sa méua cara de circustancis
y migge riaya vatj mirà a n'es seño d'es taurell, qui emb un mitj sonriure me digué:
"quina pregunta més bòna, molt interesant". Y bòno ja'u veys, sensa resposta, ancara qu'ês evident...

De sa matéxa manéra emb aquex matéis esperit de reserca, som sercad, y com
sempre som trobad, emperò no ha estad fàcil ni prop férí, ja que com ja
me passa a sa bibliotèca ês més que molt lo trobad d'ets escrits d'En Ramón
LLull que son estads adulterads.O sía catalanisads.

No hay comentarios:

Publicar un comentario