RAMÓN LLULL UN ILUSTRE MALLORQUÍ QUE MAY ESCRIGUÉ EN CATALÀ

Idò sí, perque... no me dirêu que no resulta estrañ, que cuolcú que may va
viure a Cataluña, que may hey va pubblicà res y qu'es seu primé llibre
eu pubblicà en provenzal, (algo ben normal ja que sa séua llengo materna éra
es provensal de Monpellé), no en llemusí, ancara que después sí que publicà en llemusí,
com també en llatí y àrabé, y que per més inrri fins a procsimadement 1904 no va essê
posibble sa séua traducció a n'es català, evidentement, essênd perque
sa llengo catalana no ecsistía com tal, segons diuen "es vius" que éra llemusi o patuasí
(aquell infecte dialecte barceloni, que no ês més qu'es matex que mos
impòsan a Baléàs y Valenci) per lo cual també trob una felsedat es fet que
catalòguin de català sas Umilías d'Orgañà, ja que desde es séu descubriment
varen essê catalogadas coma provensal, emperò axò son altras herbas... Hey ha
unas declaracions d'el Pare Batllòri (un català gran estudiós d'En Ramon Llull, y
un gran convensud de sa suposta repobblació de sas Baléàs per catalans...) molt
aclaridoras, que deyan algo axí: "En Ramón Llull escrivía molt malament es
catala, es séus tèstes estàn plêns de mallorquinadas..." Y cuant en Batllòri no
pogué més va di d'un d'es llibres d'en Llull escrit emb aquest vulgà nostro, que no
estava escrit ni dictad p'en Llull sinó qu'estava redactad per un traductó
que empleya un llenguatje més bé grossé. "¡Me vols tocà es coyons mariano!". Escusas
y més escusas de mal pagadó per no volê reconexe s'ecsistènci de s'idioma baléà ja
en es sigle XIII.
Ês evident, per contra, que no escrivía en català, sinó en romans-baléà, empleyand
características llingüísticas tan nostras còma: sa, ses, l ey (l'hey), qu ey (qu'hey), nostro,
ta (ta mare), veyês, llengo, homo, orde, dimars, divenres, fruyts, trebays, beneyt,
conseya, veya, caygerem, caygut, feya, matex, axi, etc, etc, etc...
Per una altra banda, vat aquí sas declarassions de D. Pèp Roca Vidal, llicenciad
en Teología a s'Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s'Universidat
de Barcelona, que va dí: "es catalanisme d'en Ramón LLull es comparabble a n'es
castellenisme d'el Cid, o sía, son producte da sa historiografía romàntica".
M'enrecord de qu'en cèrta ocasió, espitjad per sas méuas ganas d'investigà, me vatj
dirigí a s'Arxiu Diocessà de Mallorca, sensa màssas esperansas de trobà
cuolca llibre d'es qu'escrigué En Ramón Llull emb "vulgà", sorpresa sa méua cuand
vatj demanà a un señó molt agud, que me digué: "un moment, li damanarêm a un
mestre de s'UIB (histori)" .Bé, ja'u vorêm vatj pensà jo... me dugué un llibre
que vatj comensà a lliggí, no m'enrecord d'es títol, però sí com en es pròleg feya
referènci entre altras còsas a sas diccions Baléàs antes comentadas, y que
después, lliggind ja es llibre no vatj trobà sinó en sa séua forma sinònima catalana,
ancara que per la resta estêya mes aprop d'es provensal que d'es llemusi,
una mica mósca vatj pégà una uyada: EDITAT A BARCELONA allà p'es mil
nousens y buscas llèrgas, evidentement vatj coí es llibre y li vatj tornà a
n'es seño d'es teurell digentli: "¿no tendríeu una edisió més antiga?, m'ês
igual es llibre mentras sía en vulgà y d'es matex autó". Aquell señó emb tota
sa séua bàna fê tornà a cridà a n'es mestre y li esplica, es mestre me digué que no;
jo li vatj replicà: "emperò... ¿no s'en conserva aquí cap ni un,o cualca manuscrit?".
- no, y si s'en conservàs cuolcún no hey tendrías accés.

-¿idò si no se conserva cap original o manuscrit, com porêu di qu'En Ramón
Llull escrivia axi, en català, descalificand sas diccions pròpis de Baléàs que éll
empleyava?
Es mestre se possà tot nirviós evità es téma y concluí digent: "si vols algo
axí lo séu es que lliggêsquis ses Omilias d'Orgañà o es diccionari de Mossên
Alcove". Y en sa matexa rebieta va sortí de s'habitació. Jo emb sa méua cara de circustancis
y migge riaya vatj mirà a n'es seño d'es taurell, qui emb un mitj sonriure me digué:
"quina pregunta més bòna, molt interesant". Y bòno ja'u veys, sensa resposta, ancara qu'ês evident...

De sa matéxa manéra emb aquex matéis esperit de reserca, som sercad, y com
sempre som trobad, emperò no ha estad fàcil ni prop férí, ja que com ja
me passa a sa bibliotèca ês més que molt lo trobad d'ets escrits d'En Ramón
LLull que son estads adulterads.O sía catalanisads.

Duas correns dedins d’un matex ma o divergèncis gonellistas segons aquex libre pensadó….

Ja hey tornam essê, ja fa cuolcún tems, vatj pensà fé aquex artícul debud a digêm intercanvi de peraulas emb un representant de s’autoproclamad gonellisme ilustrad, emperò no’u vatj fé, perque no me va parexe, ni pertinent ni bò per cap de sas duas brancas y en consecuènci dolent per tots… Emperò ja hey ha hagud qui a destapad sa caxa d’es trons. Pero lluñ de pégà grapadas trèure fum per sas oreyas, insultà sensa fundament y trèure fog p’es… m’ho preng emb filosofía. Per jo, que no sé res, si algo sé ês que molt me quéda per aprende, y que may m’auto nominaré ilustrad per molt que ribi a sabre, teng que di d’aquex moiment que n’estig content y me agrada per lo general, (eu dig axí perque no coneg a tots es seus mémbres, creg que domés a un parêy d’élls) està molt bé sa séva defènsa de lo nostro (històri) tot lo contrari de sa séva tèssis llinguística, que p’ets uys d’aquex gonélla xerèc o psèudo gonélla no ilustrad més que p’es séus pròpis mèdis, (lo de xerèc o psèudo gonélla no’u dig jo, sinó qu’axí figura a un artícul d’un ilustrad, ja que jo estig a favó de s’Acadèmi de sa Llengo/u Baléà, hon també hey ha varis professós y doctorads en llengos romànicas); com anava diguend, sa séva tèssis o lo que pênsen élls de sa nostra llengo, ês, qu’hauría d’essê, com sa que se fa ara, o sía, segons sa normativa de s’Institut d’Estudis Catalans; emperò empleyand sas nostras paraulas y artículs salads, algo qu’en es méu punt de vista no déxa d’essê Catallorqui (es matex catallorquí en que varen escriure a principis d’es sigle XX, ets autós catalanistes per vendre més llibres). Si axò acabàs essênd axí, sa nostra llengo acabaría no sênd suplantada p’es català com passa actualment, sinó que sería xuclada per aquéxa. Ja sabêm que féren en ets añs 90, incluí 900 paraulas propis de Baléàs que no s’han empleyadas may a Cataluña en cap sigle, dedins es diccionari catala… (pentura ês axò lo que vòlen, no’u sé). Franca y sincerement creg que sa nostra llengo/u es molt més que tot axò, que sí, que tenim una branca comú, ¡indudabblement!, qu’ês sa matéxa que sa de sa llengo catalana, sa valenciana, sa castellana, s’italiana, sa portuguesa, sa Provensal, sa Llemosina, etc. (es Llatí) ¡sensa cab classa de dubte!. Però d’entre sas de dedins España, tant es Valencià com es Baléà son sas més antigas, per jo no hey ha dubte… Però tornand a lo d’antes en basse a lo que vatj lliggí a s’artícul, hon se mos deya que sercàssim a pubblicacions antigas catalanas (fend mensió a revistas) y baléàs de s’epoca, (primeras “rondayes”) que voríem com escrivian igual, y com no me costa més que tems y voluntat som sercad y som trobad; y som trobad lo de sempre; parescud però no igual; som sercad a revistas y llibres de s’epoca dita, y entre sas cosas que a primera vista me perexen a destacà son sas siguiens: sa “ñ” no la som trobada, penture perque heuríem de mirà autós inculs còma s’Arxiduc Lluís Salvadó, Na Manuela de los Herreros, etc.; o més enréra d’es segle XVIII, cuand segons díuen qu’es català se denominava llemusí o patoisin. No axí en sa “y” que sí l’empleyavan, emperò mentres noltros escrivíem “aygo” élls escrivían “aygua”, y sensa rastre de sas nostras formas pronominals: hey, elza, no’y, etc. entre altras còsas, y ês que son moltas sas diferèncis qu’hem tengudas sempre, perque maldemet d’una o d’altre manéra sempre hey ha hagud contacte entre sas nostras llengos, s’han deserrolladas de diferente manéra. Pertant pensà que son sa matéxa es erròni y déxà que una govèrni a s’altre ês un insult a sa nostra. Per un altra costad, sempre m’ha cridat s’atenció aquex caure tan bax en so descalificament personal de cap a qu’el señó Garau (s’ha canviat es nom deves 4 vegadas) y jo me deman , ¿cuans de autos han escrit bax seudònim a lo llèrg de sa séva vida editorial?. Domés vos diré que per lo que som comprovad, a n’es documens (testamens, mapas de Palma y Mallorca, etc.), d’es sigles XVII, XVIII y XIX, per tot s’escriu es nom de “Michel”. Y un altre, el señó Garau may ha escrit es séu nom en català “Miquel”. Jo eu som trobad cóma “Michael” (en Llatí), “Michèl” (en mallorquí antig), “Miguel” (en Español), y desde 1995 Mikèl.

Rondayes……Rondaies…….rondalles, mèm ¿com quedam?

Sa majoría de noltros elz hem conegudas còma "Rondaies" ¿emperò realment varen essê escrites axi? …. Evidentement NO
Ara fa colcun tens que vatj comensà a descubrí sas nostras antigas gramàticas, si, aquéllas que ja desde s’escòla mos deyan que no ecsistían (u dexerem aquí per no parti per sas brancas) lo que veng a di amb axò ês que sas "Rondaies" son sa priméra manipulassió llinguística de sas "Rondayes", y no pensêu que assò va passà molt de tens después, perque domés passaren 15 añs desde sa priméra emb ortografía mallorquina, fins a sa priméra emb s'ortografía catalanizada. Y ara ja publicadas emb català còma "Rondalles"; tot grasis a n'es nostros grans polítics de tot a cent….
Pero tornemi tornêy a n'es principi d’es principis. Son pocs ets etzemplas que quéden (o que jo som trobad) de sas primeras "Rondayes" d'aquells cuentos entreñables de sa sabiduría populà baléà.



Una de sas primeras cosas que me cridà s'atenció va sê ahón se varen pubblica unas y altras. Axí tenim que sas primeras varen essê pubblicadas a diferens llocs de mallorca (encara que colcuna a Barcelona cuant éll éra per allà); tambe s'ha de di que posterioment sas publicadas a Palma també las publicaran axí, pero... y ¿sas altras?. Pues ancara qu'es drets d’autó éran de sa matéxa persona y es deposits legals a diferens parts de s’illa , mirau per hon varen essê pubblicadas a Barcelona,



y lo més curiós com porêu veure: "Advertencia : escrit segons les normes de L’Institut d'Estudis Catalans (aprofitant sausènci d'En Mn. Alcové) hon ja veym entre altras barrabassadas sa desaperició de sa “Y”, si bé també es vê dexaren es nostros estículs salats (probbablement perque a certas pars de Cataluña tambe salavan) ... Ara que mos diguin aquéxos pancatalanistas que no ês ve lo que deym. També por×em veure com ja an aquell tens (hon es nacional catalanisme ja funsionava de bon deveras) an allò que éra sa nostra llengo, la trattavan de dialecte (ja s’havían olvidads de sas nostras gramàticas) y coma derré episòdi tant d’es nacional catalanisme, com d'es polítics de "tot a cent" que mos govèrnan a Baléàs emb un altre intent de ferse séu lo que no'u ha estad may (com tantas vegadas han fet a n'es baléàrics, valencians y ara també a aragonesos. Mos plantan aquéxas "Rondalles" totalment escrites en catala, y que tan poc ténen que veure emb sas originals. No domés canvía s'ortografía y sa sintacsis, sinó que també son fuytas sas espresions tan nostras, ara axo sí, ja tenim sa vaca coída per sas coyoneras, sercau per internet… "Rondalles= entics contes catalans"….. creg que més cla que s’aygo ¿no?. D'aquéxas no pos foto per no fé mala sang.
Esper que aquex petit artícul aclari sas idèas a més d’un, y empagueyexqui a més de dos.

Dedicad a tots es fonés , que día a día som més y callam ménos.